Sobirania, Democràcia, Participació, Partits Polítics, Eleccions.

La sobirania és propietat del poble, sobirania que delega als polítics democràticament elegits per a que l'administrin en benefici del bé comú.

La principal condició que defineix la democràcia és la participació de tot el poble sobirà en els afers de la política. La participació ciutadana no és tan sols votar un pic cada quatre anys.

La democràcia és molt més que la representació per partits.

Avui es diu que un país és democràtic quan el poble é representat pels partits polítics i els ciutadans poden vota cada x anys. Això realment no és democràcia, podríem concloure que no existeix cap país democràtic en tot el món.( o quasi )

Si tenim en compte que al poble no se l'ha convidat mai a la participació, i el mateix poble prefereix que li donin les coses fetes, ha de ser des de les institucions públiques de govern, que s'han d'habilitar tots els mecanismes disponibles per facilitar i impulsar la participació ciutadana:  correu, telèfon, totes les modalitats de la tecnologia digital, premsa, radio, televisió, així com cartells a col·locar en el mobiliari urbà, i no oblidar el contacte humà, visitant les associacions de veïnats, associacions culturals, de tercera edat, esportives, etc.

També seria oportú celebrar anualment una consulta popular sobre temes d'actualitat mitjançant un referèndum. Això podria establir-se estatutàriament, o bé sorgir de la petició popular.

És una de les missions de l’Estat, informar els emprenedors de les tècniques més modernes que s' apliquen arreu del món , proporcionar-li ajut en infraestructures, estar al seu costat per facilitar-li la feina, animar a la formació de cooperatives, facilitar el transport i també suggerint idees, etc etc.

Partit ve de part. O sigui que n'hi falta un tros, proposo que aquest tros l’ompli la societat civil.

Suposem per exemple que tenim 5 partits polítics i que creem 5 plataformes formades per associacions ciutadanes de veïnats, culturals, professionals etc. Que cada partit i cada plataforma presenten 10 candidats a les eleccions, ja en tenim 100. Els electors elegeixen 10 candidats amb nom i llinatges entre els 100. El candidat amb més vots seria el president, el segon més votat el vicepresident, el tercer més votat el president del parlament, els 20 següents formarien el parlament, la resta seguint l’ordre seran substituts en casos de baixes.

El president amb el vicepresident formaran l'equip de govern nombrant 10 ministres no necessariament entre les llistes votades, cada ministre nombrarà els seus directors generals segons les àrees que se li encomanin. En aquest nivell s'acaben els càrrecs polítics, a partir de aquí seran els funcionaris professionals que faran la feina. Els assessors fixes desapareixen, tan sols se podrà nombrar assessors por un temps limitat i per una feina concreta.

El vertader assessor serà el poble.

Les resolucions del govern hauran de ser ratificades pel Parlament.

Tots els polítics només estaran una legislatura en servei. Tan sols el president podrà  exercir de president una segona vegada, si el parlament li demana en un 70 % de vots.

Ningú viurà de la política, s'entén que tots els candidats són persones que estan en disposició de donar lo millor de la seva voluntat al servei del poble per un temps limitat per un màxim de 4 anys. No obstant tindran un sou mínim que oscil·larà segons la seva dedicació i la seva necessitat entre els 1500€ i els 4000 €. No tindran cap altre privilegi ni sou una vegada acabada la seva missió. 

Per la campanya electoral tots els partits i plataformes gaudiran d'espais gratuïts a la premsa radio, televisió, i espais adaptats del mobiliari urbà,  pels cartells informatius,  endemés d'una aportació econòmica cedida per l’estat de 20.000 €, tots igual, no es podrà passar d'aquest pressupost.

La Universitat impartirà un màster de tres mesos dirigits a aquelles persones que tenguin la possibilitat de dedicar-se a la política, amb un temari específic elemental sobre economia, diplomàcia, democràcia, ètica, gestió, servei etc.

Tant els 100 candidats com els ministres i directors generals, hauran d’assistir a aquest Màster

Hem de suprimir el tractament diferenciat que es dona a presidents, ministres etc. Com a autoritats, molt honorable, il·lustríssim , i un excés de protocol, perquè son persones i es natural que a força de lloances i distincions, s'arribin a creure  superiors.

Per on passa el camí cap a la Utopia i quines son les fites que ens guiaran cap un nou món globalitzat en la Justícia i en la Pau, un nou món on totes les persones tinguin les primeres necessitats cobertes por viure dignament. Un món nou on les diferències entre persones no passi de l'1 al 6, un món nou on les persones se relacionin i comparteixin il·lusions. Un món nou on les arts, la cultura i el lleure estiguin a l’abast de tots.

Tots aquests escrits no són més que pensaments improvisats, un esborrall que caldrà millorar amb l’ajuda de molts altres esborralls perquè en surti un de consens, que encara no serà el millor,  ja que organitzar com s'estructura un poble en la convivència col·lectiva acceptada, no acaba mai i és en la pràctica que es va avençant sempre.