Des dels principis del temps tant els humans
con la majoria d’animals, han omplit el món per la via de l’emigració, a
vegades amb esperit aventurer, d’altres cercant aliments o esperant trobar
climes més agradables. Algunes comunitats s´assentaven en un lloc que els era propici,
d’altres feien un camí d’anada i tornada, segons l’apoca de l’any, eren i són encara
pobles nòmades.
Amb el pas dels temps, alguns pobles s’han apoderat de l’espai ocupat
posant tanques per animals i frontera a
les persones, i això ha donat peu a disputes i conflictes armats.
Tots som fills d’emigrants,i per tant no tenim dret a posar barreres als nous
vinguts, perquè com diu la cançó : casa nostre és casa vostre, si es que
hi ha casa d’algú..De la mateixa manera tots hem de tenir dret a viure a qualsevol
lloc del mon, però ningú hauria de tenir
la necessitat d’emigrar per manca d’aliments
, per conflictes bèl·lics , per esser sotmesos a dictadures o a esclavatge.
Només hi ha una solució al problema que representa
la lliura circulació de persones, eliminant fronteres, i es que ningú tengui la
necessitat d’emigrar.
He après
que un homo únicament té dret a mirar-ne un altre de dalt
a baix quan li allarga la mà per ajudar-lo
a aixecar-se. ( Garcia Marquez)
Eliminant
les causes que fan emigrar per necessitat, això vol dir; eliminant la fam al món,
fent possible a tothom l’accès a la salut
i la resta de DRETS HUMANS. Drets Humans
que tothom alaba, però que molts pocs s’esforcen per tal de fer-ne una
realitat,trobaríem una solució justa al problema.
Hi ha infinitat de ONGs,que treballen en aquest
sentit, però la veritat es que es perden moltes anergies cercant solucionsi puntuals,
cosa de per si elogiable, però que no són la solució, ja que el problema va augmentant
en lloc de disminuir.
Les Nacions Unides, amb un programa universal
ben estructurat,podria cercar els sistemes mes eficaços, per ajudar els pobles
més endarrerits, respectant sempre la seva personalitat .Es podrien unificar
els esforços de les ONGs i programes estatals per posar remei a les injustes diferències,que
les persones humanes, que es volen denominar com a tals, no poden tolerar sensa
intentar fer-hi res... TAN SOLS ES UN PROBLEMA DE PRIORITATS.
Nosaltres, la Comunitat Balear, no podem romandre amb el braços creuats
esperant que altres ens treguin les castanyes del foc .Encara que no podem solucionar-ho
tot, tenim l’obligació d’ idear alguna acci.
En primer lloc, hem de tractar els immigrants
com a persones tant dignes com
nosaltres, amb els mateixos drets i obligacions, no els podem tractar com a
esclaus, com de fet en moltes ocasions ha passat, pegant-los sous de misèria o
llogant-los habitatges amb unes condicions de pagament clarament abusives,
propicia que visquin d’una forma que dificilment podem conjugar amb la dignitat
humana. Aquells que no tenen Papers són
qualificats d’il.legals i se’ls retorne als seus llocs d’orígen o bé acaben a
la presó.
En qualsevol cas, sabem que mentre la gent
dels països pobres no pugui subsistir, continuarà intentant emigrar cap a un
altre lloc on pensi que tendrà alguna oportunitat de viure millor.
Aixi que haurem de vetllar per a la seva
integració fent tots els esforços per evitar la formació de “guetos” i
acollir-los amb tot el respecte encara que ens toqui compartir el pa.
De tot això que hem dit podem treure la
conclusió que,encara que sigui per motius egoistes, s’ha d’intentar de totes
totes disminuir las diferències .que hi ha entre una part del món i la resta,
si no volem crear un conflicte, que ja podem intuir, de característiques
violentes.
I acabarem, només fent remarcar que la lliure
circulació de persones evitaria la pèrdida
d’una gran quantitat de vides en els naufragis de pasteres.
Maties.
ResponEliminaQuan parles de la immigració, ho fas en uns termes que subscric totalment. Tot i així hi afegiria demanar que aquesta no es faci servir com a arma en contra de la societat que la rep.
Hi ha una actitud “bonista” que crida l’amfitrió a deixar-se despersonalitzar per l’hoste:
Escoles que han suprimit els pessebres per Nadal per no ofendre les creences religioses dels nouvinguts...
Emigrants de “pastera” als que se’ls deriva a destinacions on no se’ls espera, prometent-los una vida millor. Aquests els veus desorientats, perduts per ciutats que encara que tinguin estructures per acollir-los, aquelles, ignoren la seva arribada.
Això ve de lluny. Concretant en el Principat, les primeres grans onades d’immigració dels anys 40, el franquisme no va preveure que aquestes persones havien de ser acollides en estructures tals com habitatges, escolarització, sanitat, d’integració social, etc.
No m’estenc més. El tema donaria per molt.
Una abraçada
Jordi Boldú