Circulació, Zones per a vianants, Aparcaments, Transport públic a Ciutat.

L’objectiu que ens proposam  a mig i llarg termini,  és "peatonitzar" tot el centre de Palma, d’avingudes endins, ,disminuir sensiblement el trànsit de vehicles a tota la ciutat, des de la via de cintura , i fer desaparèixer el dormitori de cotxes en superfície.

Abans de posar en pràctica aquestes mesures caldrà oferir unes infraestructures i condicions que permetin que, a l’hora de fer efectives les propostes,hi hagi alternatives que les faci viables..

Per començar,  coincidint en totes les entrades a Palma,  des d'Andratx, Valldemosa/Sóller, Inca, Manacor i Lluchmajor, construir uns grans aparcaments  a  l’altura  de la via de cintura o del segon cinturó, segons convingui, integrats en el paisatge, amb molta de vegetació, podrien ser,  per exemple,  uns edificis de 2 plantes soterrades,  planta baixa, més dues plantes en superfície.  A la planta baixa s’hi podria instal·lar un mecànic, un servei de neteja de cotxes , un punt per la I.T.V., a la sortida del solar s’hi instal·laria una estació de servei, i també seria interessant que s'hi posés un restaurant econòmic, ....  etc.

Aquets aparcaments estarien ben comunicats amb el centre de Ciutat per mitjà del servei públic d’autobusos cada 10 minuts.

El preu  d’aquets aparcaments podria ser de 1 € al dia o un abonament per 1 mes per 20€.

També estaria molt bé que qui deixés el cotxe en un d’aquests aparcaments, tingués l’opció de llogar una bicicleta amb motor elèctric per 2 €/dia.

D’aquesta manera el ciutadà o foraviler que arriba en cotxe a Ciutat, podria aparcar el vehicle en un lloc segur, econòmic, i també podria "repostar", i si cal,  passar la I.T.V. i disposaria també de servei de mecànica i neteja, a més de restaurant i serveis d'higiene. Podrà agafar el Bus per entrar a Palma  i, si vol, també podrà llogar una bicicleta amb motor elèctric.

Escalonadament tot propietari de cotxe , haurà d’acreditar ésser propietari o llogater d’una plaça d’aparcament. Aquesta normativa s’hauria de posar en pràctica en l’espai d’uns 4 anys. Passat aquest temps , qui no en disposi haurà d’emprar un dels aparcaments situats a l’entrada de la ciutat.

Tots els aparcaments que hi ha dins ciutat hauran de posar en lloguer o venda una part  de les places disponibles. També se construiran nous aparcaments públics o privats en places soterrades o en pisos de l' altura que permeti la zona, a tots aquells barris que en són deficitaris

Tots els habitatges de nova construcció  hauran de tenir dues places d' aparcament per vivenda inseparables , això vol dir que al comprar una vivenda, compraràs també a la vegada 2 aparcaments , aparcaments que no es podran vendre per separat , però si llogar. Aquest aparcaments per vivenda no necessariament hauran d’estar a la mateixa finca, si son vivendes en el casc antic de Palma.

A tota la ciutat interior a la via de cintura s’habilitaran estacionaments suficients per permetre d’una manera còmoda la carrega i descarrega de persones i mercaderies, aquests aparcaments seran gratuïts i nomes si podrà estar 30 minuts. Si per circumstàncies es necessita més temps  d’ocupació d’aparcament,  s’haurà de demanar permís . L’ocupació d’aquets aparcaments passats els 30 minuts serà multat en 30 € i en passar de 60 minuts la grua es podrà endur el vehicle.

Els aparcaments públics de dintre de ciutat també oferiran la primera mitja hora gratuïta, però a partir del minut 31 la tarifa d’aparcament serà un 50 % més car del preu actual.

Posats en aquest punt ja podrem començar a recuperar Palma,  d' avingudes  endins, per els vianants, per no fer-ho de cop proposaria que durant el primer any es prohibís  el trànsit rodat a partir de les l8 hores.

El repartiment de mercaderies quedaria restringit als matins. En una segona etapa les agències de transport de mercaderies hauran de fer-ho amb vehicles de propulsió no contaminant.

En tot aquest procés s’haurà acondicionat correctament dins tota la ciutat els carrils bici

El Transport Públic a Ciutat. El transport públic evidentment és un servei públic. En tant que servei no és correcte dir que tal línia se suprimeix perquè és deficitària.  Aquí del que es tracta és de donar un BON SERVEI a la ciutadania. El vertader benefici és el bon servei prestat.

El transport públic ha de ser net, còmode, freqüent, ràpid i econòmic.

Per millorar la freqüència la rapidesa i també l’economia; es paga i es pica la tarja a la voravia a la mateixa parada, de manera que el conductor no s’ha de preocupar de si un viatger paga o no paga , quan arriba a la parada s’obren totes les portes i la gent surt i entre, no sembla res però es guanya molt de temps. No estic inventat res, això ho he vist a algunes ciutats Nord Europees.

Sempre que explic això la reacció sempre és sa mateixa : “si féssim això aquí,  la meitat de passatgers no pagarien”, del que es tracta és d’educar el personal, des de l’escola però també des del mateix carrer, al començament està clar que n’hi hauran que es passin de llestos, però els mateixos companys de viatge li poden fer pujar els colors. De totes formes hi ha d’haver-hi un petit cos de revisors que de tant en tant comprovin el pagament. Així i tot, el que es guanya en rapidesa i freqüència compensa de llarg la falta de pagament que per altre banda no crec que fossin gaires.

La comoditat passa perquè els autobusos disposin del major número possible de seients, a més del sistema de recollida de minusvàlids, de mares amb cotxet per infant, etc. Això combinat en la velocitat i freqüència permetrà augmentar el nombre d’usuaris.

Pels viatgers que no són residents i pels estrangers  està bé que puguin comprar abonaments per 10 viatges al mateix preu que  la targeta ciutadana.

Les diferències de freqüència dins una mateixa línea han de ser variables segons la quantitat de passatgers. És important que hi hagi un servei especial per reforçar una línea en un moment  per evitar sempre autobusos massa plens.

El servei del transport públic a Ciutat depèn de l’ajuntament, L’ajuntament crea una societat pública, l’EMT,  que subvenciona amb el 50% del pressupost de la societat,amb l’altre 50% es calcula en el preu del viatge , consultant l’estadística d’usuaris i tipus de pagament . D’aquesta manera la meitat del cost real del bitllet el paguem entre tots, tant si el fem servir, com si no.

Un altre tema de discussió referent al transport públic a Ciutat és que convé més: el tramvia, el Troleibús o el Bus?.  Recentment he visitat una ciutat Suïssa d'uns 150.000 habitants, i tenien els 3 sistemes. El Tramvia tenia l’aspecte d'un tren d'alta velocitat en 3 ó 4 mòduls o vagons, feia el servei dels trajectes més llargs.  El Troleibús s’ocupava dels de mitjana distància i també dels de llarg recorregut, on no hi ha vies, també en 2 ó 3 mòduls. El Bus pels trajectes mes curts.