Arreglant el Món en temps lliure              L’ESCOLA , EDUCACIO                 14

                                  Vaig fer venir els educadors els vaig dir:

                            -La vostra feina no consisteix en transformar els homos en formigues per a la vida del formiguer. Perquè m’importa ben poc que l’home se senti més o menys satisfet. El que m’importa és que sigui més o menys homo. No pregunto si l’home serà feliç,sí o no, sinó quin home serà feliç. I m’importa ben poc  l’opulència dels sedentaris , tips  com bestiar dins l’estable.

No els atipareu de formules, que son buides, sinó d’imatges que arrosseguen estructures.

No els omplireu d’entrada de coneixements morts Sinó que els forjareu un estil per tal que puguin comprendre.

Ensenyareu el gust per la perfecció, perquè tota obra és un camí cap a Déu i només es por culminar amb la mort.

           

                                     Antoine de Saint-Exupéry , CIUTADELLA ( edicions 62 )

No es la meva intenció fer un tractat sobre pedagogia de l’ensenyament ni molt manco, però si fer un repàs a una sèrie de qüestions  que estan en el meu pensament i que he sondejat al carrer. Son un grapat de idees que poden servir per obrir un debat..

El mestre  és una professió que requereix vocació, és una feina que es mereix el reconeixement i  consideració de la societat. El fracàs escolar és degut a varis condicionaments, però també i intervenen els mestres. Per reduir el fracàs escolar se requereix que el mestre pugui arribar a tots els alumnes per això considero que no ha de tenir mes de 20 alumnes per classe. La meva experiència  és que quasi sempre a totes les classes hi ha un o dos empolladors o matrícules i a la cua un o dos que no hi ha manera. El `professor ha d'evitar el fracàs escolar o s'ha de dedicar a una altra feina.

A totes les ciutats i pobles  hi han de haver escoles públiques suficients perquè els alumnes puguin anar a l’escola a peu, i ningú hagi d'anar a la privada per manca de places la pública

Els llibres i material complementari seran distribuïts per les escoles. Els alumnes disposaran d' un espai, una taquilla per  guardar-hi els llibres a l’escola i s’emportarà a casa, si cal  un llibre per repàs. S’evitarà posar deures, tan sols els cap de setmana i a les vacances es podrà encomanar algun treball de caire a fora.

El curs escolar el dividim en tres trams de quatre mesos  amb 15 dies naturals de vacances per tram, així quedaria un curs:

A)  Octubre, Nov. Desem, Gener. B)  Febrer, Mars, Abril, Maig. C) Juny Juliol, Agost, Septe.  D’aquesta manera no se perd el ritme d’estudi com passa ara amb  tres mesos seguits de vacances. Tanmateix avui en dia no és problema augmentar uns graus els dies de molt de fred i abaixar a l’estiu uns pocs graus,  Aquest sistema permet adjudicar  una matèria a un,  dos o tres  trams.

Els horaris serien els matins de  9 a 12,  de 12 a tres dinar, descans i, o estudi. Tarda de tres a 6 h. Tant al dematí com a l’horabaixa es faran 2 classes amb un recreo  entre classes d' uns 20 minuts. De 6 a 8 de l’horabaixa , les associacions de pares podran organitzar activitats complementaris.

Cursos per edats, gratuïtats i ajudes.

De 0 a 3 anys: - No obligatori,  els pares tindran una ajuda de 500 € al mes  per  cada fill menor de 3 anys. Aquesta ajuda vendrà condicionada  a que els pares acreditin haver passat un curs de formació de pares de tres mesos. També els pares gaudiran d' una baixa laboral de 3 anys  que podran repartir entre els dos.  Les escoletes per aquesta edat seran privades però el seu personal seran monitors titulats.

De 4 a 7 anys quatre cursos  que en podrem dir Infantil. Escola Pública Gratuïta, la Gratuïtat inclou escola, llibres i menjador.

De 8 a l0 anys, tres cursos, -que en direm Certificat o Ingrés. Igualment gratuït com el capítol anterior.

De 11 a 14 anys. quatre cursos, - es pot dir Batxiller elemental, igualment totalment gratuït.

De 15 a 18 anys. quatre cursos, batxiller superior i accés a la Universitat, també totalment gratuït .

De 15 a l8 anys, Alternativa  a l’escola professional. A on a més d' aprendre una professio ., se seguirà també la seva formació cultural. Totalment gratuït

De 19 a 22 anys quatre cursos , llicenciatura Universitat  o  Mestre  professional. A partir dels 19 anys ja no hi haurà gratuïtat, no obstant  tots els joves entre els 19 i 22 anys rebran una ajuda de 500 € mensuals

A més de  la gestualitat,  des dels 4 anys  als 18 l’escolaritat serà obligatòria.

Immigrants, - Els immigrants que estiguin en edat escolar i no entenguin el català , rebran classes de català durant tot un curs  abans de incorporar-los  a l’escola normal.

Molt important sobre tot en les primeres etapes de la formació, però també més endavant, és la pedagogia del joc, els nins i nines han de passar-ho bé, a la escola el joc es essencial

Per l’aprenentatge de l’anglès, es podria començar  a partir dels 8 anys fins els 18 anys, i entre els 12 i els 16 anys, tots els allunes haurien de fer intercanvi amb escoles angleses i fer immersió lingüistica  dos cops  d' un o dos mesos...

Als 11 anys es començaria la formació a traves d' ordenadors, Cal evitar l’ excessiva dependència dels bens materials i informàtics. I incrementar la llibertat de l’esperit  per fer persones lliures al servei de la societat.

La musica, el cant, la natura, la literatura i poesia, etc. , són matèries que s'han d'incorporar en els plans d' estudis.

Per dissenyar un pla d'estudis cal mirar que fan els països que tenen la millor reputació amb aquesta matèria i adaptar-los a la nostra cultura.

Un poble que demana policies, es perquè ha ignorat els mestres

                                                                                               (anónim )

DEFENSA, EXERCIT  UNITAT  D’ INTERVENCIÓ  IMMEDIATA,, SERVEI SOCIAL

Arreglant el mon en temps lliure

La defensa del territori , s’assegura amb tractats de bon veïnatge amb tots els estats amb els que tenim frontera i en tractats de no agressió amb la resta del Mon.

Com que no necessitem defensar-nos  perquè no tenim enemic, L’EXÈRCIT  QUEDA ELIMINAT.

Se dona la jubilació obligatòria als majos de 60 anys amb un 80 % del seu sou.. La resta de Militars s’ aniran reciclant per altres funcions.

Se prohibeix la venda,  fabricació i importació d’armes  .

Les fàbriques d’armes es reconverteixen en laboratoris i fabriques  d’elements de ultima generació  per  les activitats de:   apagar focs (bombers), muntatge de  camps de refugiats conseqüència de Terratrèmols , Tsunamis, inundacions , guerres Desenrunaments en cas de terratrèmol  o esbuquement. , desgràcies a conseqüència de volcans o tempestes huracans,     rescats  i Salvaments, Com distribuir els aliments  en tots aquests casos  per arribar a tots els afectats –

Tots aquests laboratoris d’investigació  de com fer millor l’actuació i quins materials se hauran de fabricar, com les persones especialitzades amb aquets temes formaran un cos que en direm UNITAT  D’INTERVENCIÓ IMMEDIATA, que podrà actuar a tot el mon.

Com també podran exportar tecnologia punta d’atenció als damnificats .

Aquesta unitat adsorbirà una  part important dels militars .

Una sola policia cobrirà totes les destinacions, Policia de transit rodat, policia de barri i de pobles, policia de patrullar ciutat i part forana, policia judicial etc.. Tan sol aniran armats els de les patrulles

Servei Social, sa refereix al voluntarietat de joves d’antre 19 anys fins a 30 anys que voluntàriament vulguin servir al pròxim durant un mínim de 3 mesos  sense sou,  fins a 2 anys amb el sou mínim. No vull dir obligatori però si que aconseguir que el voluntarietat fos majoritari lo que voldria dir que som un poble solidari.

Aquest Servei social es,podria encaminar a la UNITAT  D’INTERVENCIÓ IMMEDIATE  o a als programes de ajut per el desenvolupament dels pobl

EL TURISME Erreglant el mon en temps lliure

EL TURISME

A partir  dels anys 50 va començar amb forca el turisme a les nostres illes, va canviar radicalment la vida dels mallorquins , va contribuir a que molts mallorquins milloressin la seva qualitat de vida, van començar els electrodomèstics, els primers cotxes etc. Però aquest bum turístic va comportar  la destrucció de bona part de la naturalesa que es el nostre principal patrimoni.

També es necessari recordar que els beneficis de aquesta activitat han estat, generalment,  molt mal repartits... en contractes de personal per temporada  i,sovint, mal pagats, uns altres han fet considerables fortunes, fortunes que no han agraït a la terra que els les  ha donades, sinó que ho han invertit a terres llunyanes i, tornant a començar el cercle.(destrucció de naturalesa, explotació del nadius...)

Ara estam en un punt en que hem de reparar errors i millorar qualitats  si no volem matar la gallina  dels ous d’or, principalment actuar sobre el paisatge per reparar en  la mesura que sigui possible,allò que varem fer malament., L’acció de l’home pot millorar també la naturalesa , en comptes de malmetre-la.

Hem de definir quin turisme volem i quin tipus de turisme diferent, comença a venir a Mallorca, intentar repartir, en lo possible, durant tot l’any l’arribada del turisme que ens visita. Que li podem oferir?  Quin tipus d’allotjament els hi serà adient?

En primer lloc la millor promoció turística comença pels que ens visiten avui, el turista s’ha de convertir en el nostre ambaixador en el seu poble, pel grau de satisfacció que ha experimentat en la seva visita i per les ganes de tornar sempre que li sigui possible. Per fer més grat el record del seu pas per Mallorca ; es podria tenir un detall per a cada visitant, com per exemple,  entregar-los en el comiat una carta d’agraïment firmada pel director de l’hotel o ,encara millor, pel president de la Comunitat,  acompanyada  d’un petit obsequi (una rosa, o un pin o un petit siurell). Per millorar el tracta personal proposaria que tot treballador no qualificat a la indústria turística,  fes un curset anual d’uns dies per aprendre tàctiques per servir i tractar els visitants, de  les diferents especialitats;  Cambrers, netejadores, cambreres d’habitacions, tècnics, jardiners etc.

Quins tipus de allotjament hauríem de poder oferir ? Per un costat HOTELS de 3 i 4 estrelles, desestimar els de 2 estrelles, APARTAMENTS, són habitatges que permeten al visitant viure com si estàs a casa seva, neteja inclosa, (i a més a més, seran consumidors de l’oferta complementària),  CIUTATS DE VACANCES, són com petits apartaments a  pensió completa i a més disposen de molta superfície a l’aire lliure amb piscines i tota casta de jocs i entreteniments, són ideals per famílies amb infants . CAMPINGS a Mallorca  ni cabrien uns quants de muntanya i de costa. ALBERGS  principalment pensats per a gent jove. solen ser establiments senzills però confortables i acollidors  on els usuaris disposen de cuina i tot el necessari per poder fer-se ells mateixos el menjar, amb la condició de deixar-ho tot net. AGROTURISMES, són cases de pagès en funcionament que disposen d’ unes poques habitacions i així fer-se un complement per fer rendible l’ explotació agrària. I per acabar els REFUGIS DE MUNTANYA establiments gestionats pel govern, de cara als aficionats als esports de muntanya; excursionistes, escaladors, espeleòlegs....

ACTIVITATS  que podem oferir: . El visitant ha de disposar d’un ventall d’ofertes per poder escollir el que més li agradi. A mode d’exemple en propòs unes quantes: Trekking i passejades per la serra de Tramuntana guiades, fent esment als elements culturals  de l’itinerari, Visites guiades culturals als pobles i ciutats de Mallorca, a Palma especialment s’hi podria incloure; concerts a patis del barri antic i habilitar algun casal antic per servir sopars que es podrien ambientar en la història del casal. Un altre casal es podria condicionar per fer cursets de cuina mallorquina, a on els turistes aprendrien a fer diversos plats típics de les Illes 

i  tastar-los després

Visitants il·lustres i primers turistes: Arxiduc Lluís Salvador, Graves, Santiago Rossinyol, Miró, Chopin. Personatges universals mallorquins:Ramon Llull, Juniper Serra , Barceló pintor, Rafel Nadal... De tots aquets personatges, de la conquesta catalana pel Rei Jaume 1º i de molts més, s’en podrien oferir  projeccions audiovisuals  als mateixos hotels.

RECORDS, .Perquè els turistes puguin comprar records de les  illes i, fugir de la bailaora andalusa, el toro o camisetes del barça. Seria bo disposar d’ una fira permanent de tota l’artesania que es produeix a Balears juntament amb productes d’ alimentació ( sobrassada, ensaïmada, vins,  olis, ametlla...) calçat menorquí, vidre, brodats, tela de llengos etc. També es podrien oferir DVDs promocionals de les Balears,  que el turista projectaria al seu país com: La ruta de la pedra en sec, el Modernisme a Mallorca, els patis de Palma .

El torrent de Pareis i sa Fosca... etc.

COLLECTIUS QUE CAL PROMOCIONAR, per omplir les èpoques baixes: El Ciclisme, fa bastants anys que els mesos de gener i febrer comencen a venir ciclistes, però també es cert que manquen carrils bici a les carreteres per on ells circulen, seria bo oferir-los mitja dotzena de circuïts  quasi sense tocar asfalt circulatori de cotxes, indicant quilometratge, pendent i una zona d’ avituallament i lavabos per a cada circuit.

Aprofitant la marca de Mallorca, atreure competicions a nivell Europeu d’ esports com Triatló, Maratons, Curses d’ orientació per la muntanya, Volada de Globus, Regates de ràdio- control de velers miniatura, exhibicions d’ aeromodelisme, etc,  si a la marca hi afegim una organització eficient , pot representar un bon impuls  als mesos més baixos .

El Palau de Congressos ,si el tenim s’ha d’aprofitar,  oferint un bon servei  per a convencions i trobades internacionals, etc.

Hotels especialitzats  en algun tema en concret, per exemple ; estades de equips de futbol i basquet per entrenament, oferint camps de futbol amb gespa, altra especialitat podria ser  l’equitació i ensinistrament de cavalls, etc.

Els Museus; relació completa dels Museus de totes les illes amb indicació de les seves especialitats. Per exemple; un  MUSEU MARÍTIM, a veure si, d’una vegada, podem tenir un  MUSEU MARITIM  com es mereix Mallorca.

Una casta de turisme que no hem d’ acceptar de cap manera és el que se dedica a beure, a fer renou, a tirar-se dels balcons de l’hotel a la piscina i que provoca aldarulls,  aquest turisme s’ha d’ aturar i sancionar els hotels i altres empreses que el fomenten.

També voldria fer esment a un possible” turisme” universitari. Es tractaria per un costat de traslladar al centre de  Palma, facultats d’ humanitats de la UIB condicionant algun palau,  caserna, monestir o bé, edifici públic en desús. Això donaria a Palma una nova vida.

Per  un altre costat, s’hauria de posar en funcionament la facultat de Medicina  a Son Espases.En comptes  de retallar cal invertir fortament en la universitat, de manera que un títol de la UNIVERSITAT DE PALMA  tengués un reconeixement universal,  pel seu professorat i per la seva investigació.

En turisme com en qualsevol activitat comercial, els propietaris, els inversors i els treballadors, han de participar del beneficis  que entre tots generen.

Per acabar unes poques reflexions Sabem que el turisme ens afecta a tots, per ser la principal indústria de les Balears, però per ser una societat normalitzada  hauríem d’ aspirar a que tant la agricultura  con la indústria prenguessin força per tal de diversificar els recursos en temes econòmics. Per aquest motiu cal fer saber  a la societat de les Balears  que tenim una planta hotelera que podem aprofitar en èpoques de temporada baixa, bé per uns dies de descans o per vacances. Per contra fem una crida als hotels i altres empreses turístiques per tal que facin l’esforç de consumir aliments i  articles de producció Balear..

Bé segur que m’he allargat massa  però crec que tant l’administració com els emprenedors, amb un poc d’ imaginació i en ganes de fer feina podem millorar la vida dels ciutadans .

P.D. Tot això sense oblidar el turisme de Sol i Platja , conservant les platges i l’aigua del Mar en perfectes condicions de netedat , amb servei de dutxes , i lavabos

ELS BARRIS DE CIUTAT, Entitat Pròpia

           Arreglant el Mon en teps lliure

Els humans som una espècie social per naturalesa. Primer s’agruparen en clans o tribus, per questions de seguretat els pobles es fan grans fins el punt que ja no hi ha relació de veïnatge  i en conseqüència ens aïllem dintre de la multitud, si afegim el sistema de vida estressant que el capitalisme, el consum i les noves tecnologies ens han abocat. Es pot dir que tret de la família, ens movem amb un cercle de quatre amics. Quant una persona no participa de la societat i esdevé individualista, la seva humanitat es veu amenaçada.

Es per això que quant la ciutat es fa massa gran i perd la riquesa d’humanitat que comporta la convivència social, és l'hora d'actuar als barris, alguns ja tenen històricament  la configuració de poble, altres són de recent creació i caldrà emprar grans esforços per crear lligams.

Primer cal organitzar les associacions de veïnats del barri en qüestió. L’ajuntament disposarà de un regidor i tot un equip encarregat de reunir-se amb les associacions de cada barri per tots plegats establir les necessitats i els desitjos  i les prioritats  d’acord amb les tipologies de cada barri i la disponibilitat de l’ajuntament, i  del nivell del voluntarietat existent al barri.

El primer que caldrà comprovar seran les infraestructures si estan em bon estat, subministres d’aigua, d'electricitat, les instal·lacions telefòniques, l’estat del paviment i de les voravies,  la neteja de tots els espais,  el clavegueram, etc.

Desprès de tota una llista de serveis i aspiracions de la barriada s'anirà seleccionant el més necessari. La llista o full de ruta com es diu ara, pot ésser interminable, posem alguns exemples.  Recollida de fems, Punt verd de reciclatge, Parcs, Jardins i zones per a vianants. Escola pÚblica, Poliesportiu. Locals per la tercera edat, per la joventut i per altres associacions siguin culturals socials o esportives. Residència tercera edat, Saló d’actes o teatre. Mercat pagès, Mercat municipal, Horts urbans, Aparcaments. Transport públic, Estació de servei ( Gasolinera), Hospital de dia... També se procurarà que en el barri hi hagi els comerços  més necessaris:  el forn, la farmàcia, la ferreteria, el “súper”, la carnisseria i la peixateria,  la papereria i kiosc de premsa, Policia de barri  etc..etc… Naturalment depenent de la naturalesa del servei i del barri, alguns d’aquests Serveis podran ser compartits per més d'un barri.

Avui en dia es prohibeix l’emplaçament d'indústries a les ciutats, encaminant-los als polígons Industrials, però crec que al nivell de petita empresa  hi han oficis indispensables per la gent del barri, així amb les limitacions  que calgui, serà interessant incentivar la ubicació al barri de petites empreses de Fusteria, Ferreteria, Llanterner, Picapedrer, Electricista, talles de reparació de cotxes i de bicicletes, etc.

Hi ha un barri que mereix una atenció especial, aquest es el barri antic, segurament les necessitats seran diferents als altres barris, però ni hauran d’altres. Els barris antics no es fan a posta, el temps els crea i el dissenya. Molt possiblement les necessitats principals seran la conservació i la restauració. El barri antic ha de brillar carrer per carrer, i l’hem de poder gaudir tots els ciutadans, així com els turistes que mos visiten,  També fa la funció de centre cultural de la ciutat.

Totes aquestes mesures a mes de donar vida al barri , evitaran molts de desplaçaments i a racionalitzar millor el temps.

Un altre qüestió molt important i urgent serà assabentar-se si al barri hi ha casos d'extrema pobresa, per solucionar-los evitant que les persones hagin de demanar caritat pel carrer.

Encara m’atreviria a plantejar qualque  bonificació per les persones que treballin en el mateix barri  on viuen.

Com es natural aquí tan sols se enumeren alguns serveis i equipaments . Desprès farà falta que els veïnats i l’ajuntament, conjuntament es posin d’acord en el com, perquè si decidim que mos falta una residència per la gent gran, una residència es pot concebre de moltes maneres, i així qualsevol qüestió.

Si ho fem així matem dos aucells amb un sol tir. Aconseguim cohesió social dels ciutadans i, per consegüent millora'm la qualitat de vida, y per altre costat posem en pràctica el tret

 més important de la DEMOCRÀCIA que és la PARTICIPACIO ciutadana.

Pròxim capítol .  EXÈRCIT. COSOS DE SEGURETAT, SERVEIS  SOCIALS

De com gestionar L'ATUR

Un 25% de persones en edat de treballar no tenen feina i el percentatge va en augment i ningú no es mou. De cada dia i ha més famílies que estan al llindar de la pobresa, i ningú no es mou. Les coes per aconseguir un entrepà cada dia són més llargues, i ningú no es mou.

Els Polítics no saben perquè són polítics , i ningú no es mou. Que badin un poc més i seran els parats que se mouran i llavors no hi valdran excuses ni lamentacions.

Hem de caminar cap una altra visió del món en economia i en tots els aspectes que fan que una societat pugui viure en plenitud , on l’ important sigui el bé comú en un ambient de Justícia  i Pau .Això és el més important. Però ara tenim una urgència:COM GESTIONAM  L’ATUR?

Els impostos, per què i com?

                                                                 El mes pobre dels que viuen en aquest món

                                                                 té  una vida per viure tant com el més ric   

Són moltes les veus d´’ intel·lectuals de tot el món , que prediquen la necessitat d’un canvi radical  d’ organització de la societat, apareixen centenars de llibres , es fan conferències , taules rodones , seminaris, etc ....i tots transmeten la idea que  el Capitalisme , el Neoliberalisme, ,la Política de mercat, són  sistemes que han fracassat, que cal dissenyar nous sistemes...

AL mateix  temps que tot això està  passant , els politics , el FMI, el BM, els dirigents de la UE i de la ONU, no es donen per assabentats  i continuen de bracet de les companyies multinacionals aplicant mesures en direcció contrària a un possible canvi.

Els impostos  si s’apliquen bé , amb justícia , poden contribuir a preparar aquest canvi necessari, que en la meva opinió no és altra cosa que l’aplicació de la vertadera DEMOCRÀCIA participativa, transparent i dirigida cap al BÉ COMÚ, DE TOTS ELS POBLES DEL MÓN, cosa que possibilitaria reduir les grans diferències existents en el poder adquisitiu dels ciutadans.

Consum de proximitat, sobirania alimentària, informació i publicitat.

                           

Tenc por del dia en que la tecnologia passi per damunt la humanitat, el món sols tendrà una generació d'idiotes.                                                                                            
                                                                                              Albert Einstein

Fa poc mes de 50 anys, en l’època de l’escoltisme, es deia molt sovint allò de “ Cal tornar a ses fonts”, les fonts  on varen beure els nostres pares i avis, seria bo retre-los un homenatge  per viure com varen viure deixant en el record aquelles fonts que encara ragen perquè hi pugui beure qui tengui sèt.

 Consum de proximitat.-pareix que el simple anunciat es prou entenedor, però a la practica quasi ningú ho entén , i encara molt manco per què?, i no dic res de posar-ho en pràctica.

Si comencem parlant de l’ alimentació, primera necessitat de la humanitat, consum de proximitat vol dir comprar els productes alimentaris ( verdures, fruites ,llegums . llet i derivats, embotits, pa , carn , i peix  ……………….etc. etc.) produïts a la nostre comunitat .