dilluns, 20 de maig del 2013

Consum de proximitat, sobirania alimentària, informació i publicitat.

                           
Tenc por del dia en que la tecnologia passi per damunt la humanitat, el món sols tendrà una generació d'idiotes.                                                                                            
                                                                                              Albert Einstein

Fa poc mes de 50 anys, en l’època de l’escoltisme, es deia molt sovint allò de “ Cal tornar a ses fonts”, les fonts  on varen beure els nostres pares i avis, seria bo retre-los un homenatge  per viure com varen viure deixant en el record aquelles fonts que encara ragen perquè hi pugui beure qui tengui sèt.

 Consum de proximitat.-pareix que el simple anunciat es prou entenedor, però a la practica quasi ningú ho entén , i encara molt manco per què?, i no dic res de posar-ho en pràctica.

Si comencem parlant de l’ alimentació, primera necessitat de la humanitat, consum de proximitat vol dir comprar els productes alimentaris ( verdures, fruites ,llegums . llet i derivats, embotits, pa , carn , i peix  ……………….etc. etc.) produïts a la nostre comunitat .



Desprès ve el perquè, son molts els avantatges derivats del consum de proximitat, per exemple: contribuïm a la conservació de varietats  autòctones que són part de la nostra cultura alimentària; contribuïm a millorar el nivell de vida directament dels pagesos i industrials i indirectament de tota la nostra gent; gaudim de productes frescs mes ecològics; evitam el consum d’energia  causat pel transport de productes portats d’ altres continents amb la conseqüent contaminació,.i, ajudam a la creació de molts llocs de feina.  “ La compra  de productes de proximitat es un acte de solidaritat i de cohesió social”.

És evident que la producció a les illes no pot cobrir totes les necessitats de la població, però també es evident que a mida que augmenti la demanda , augmentarà la producció.

Posar en practica el consum de proximitat vol dir comprar als mercats pagesos , als mercats ecològics , als mercats municipals  a les botigues del barri, també tenim  l’opció de formar part d’ una cooperativa de consum. Dit d’altra manera evitar al màxim la compra a   grans superfícies i centres comercials .

¿ Què poden fer l’administració o els ajuntaments perquè augmenti l’ oferta i la demanda de productes alimentaris tant procedents de l’ agricultura com de la ramaderia la pesca i de les indústries transformadores?

Mercats pagesos .- A les ciutats grans instaurar mercats pagesos per barris en diferents dies de la setmana , per exemple a Palma se’n podrien posar 7 , un per cada dia de la setmana, repartits per diferents zones de Palma, .a tots els pobles també un o dos mercats segons la grandària del poble, i també, a la majoria d’ urbanitzacions. .En aquets mercats hi podrem trobar fruites i verdures , principalment de temporada, d’ agricultura ecològica i tradicional,

Pa, llet, yogurs, formatges,sobrassades i altres embotits illencs, olives , olis, vins, mel............................etc, etc,i, a manera d’ assaig provar un mòdul de peix i un altre de carn. .TOT  producte BALEAR.

Cooperativa  de  botigues  amb l’aspecte de franquícia , però cooperativa de botigues independents (petits supermercats de barri)..¿ Quina serà la filosofia d’aquestes botigues?

1º-Estar repartides per tota la ciutat ,pobles i urbanitzacions de manera que els clients hi puguin accedir amb el carro de compra a peu.

2º- El client tendra al seu abast tot el necessari en alimentació prioritzant producte Balear

complementat per tots els productes que no són de producció balear però que són necessaris per completar l’ assortiment.

3º-També tendran una secció d’ articles de neteja i una altra  de perfumeria domèstica.

4º-Tot l’assortiment serà seleccionat tenint en compte que hi hagi una bona relació qualitat preu, però s’evitarà l’excessiva repetició d’ un mateix article , per exemple : si tenim a la venda una aigua de Mallorca , una de Sierra Nevada i una de Vichi, no cal tenir-ne més.

5º El cafè , el cacau, el sucre , son mercaderies que se proveiran del  “Comerç Just.

6º.- S’haurà d’assabentar el consumidor de quins són els productes de cada temporada. També es podrien programar taules rodones per explicar els avantatges del consum de proximitat i donar a conéixer productes de producció balear.

7.- S’hauran de mantenir contactes amb les cooperatives agrícoles i  amb el món industrial ,per coordinar les politiques productives.

Activitats que seria bo du a terme :

Convocar un concurs popular per decidir tant el disseny dels mòduls per als mercats pagesos a l’ aire lliure, com el nom i disseny del portal  de la cooperativa de botigues.

Muntar dues fires de mostres de productes balears, una de productes alimentaris i l’altra de tota casta de productes no alimentaris i d’ artesania.Tot producte balear

No seria de més que el govern s’implicàs en la possada en funcionament de les cooperatives de botigues de barri com a mínim fins que hagin pres volada.

Confeccionar un llistat de tots aquells articles que per la quantitat del consum interior i per la possibilitat de disposar dels materials necessaris, fora rendible la seva fabricació o cultiu (estudi de mercat)

Som conscients que el consum ha de ser en tot moment AUSTER ,per justícia i per respecte al planeta , auster perquè no serà del tot just fins que  tot ciutadà del món pugui consumir el mateix que consumim cadascú de nosaltres.

No estic inventant res si dic que el turisme es la font mes important d’ingressos de les Balears ,Per  tant és bo que es procuri la seva millora en tots el aspectes (el turisme serà objecte d’ un altre capítol), Però em la meva opinió hauríem d’ aconseguir que sense baixar la seva aportació al benestar de Balears, passàs a ser un  complement de la nostra economia. .La primera necessitat de tota persona és l’ alimentació,seguida de l’habitatge i del vestir, aquests són els principals productors de benestar , pensant sempre amb el consum interior. L’exportació pot ser un segon complement econòmic.

Per acabar dues reflexions més : hem d’ apostar per la màxima qualitat . tot producte de marca BALEAR ha de ser el millor amb els ulls tancats, en conseqüència; s’ha de  retirar del mercat tot producte  de qualitat baixa.

Hem de reivindicar la SOBERANIA ALIMENTÀRIA. Això vol dir; tenir la capacitat de decidir quins articles o productes volem produir , quins volem importar i quins no volem importar.


 Pròxim capítol:  IMPOSTOS:   


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada