Els impostos, per què i com?

                                                                 El mes pobre dels que viuen en aquest món

                                                                 té  una vida per viure tant com el més ric   

Són moltes les veus d´’ intel·lectuals de tot el món , que prediquen la necessitat d’un canvi radical  d’ organització de la societat, apareixen centenars de llibres , es fan conferències , taules rodones , seminaris, etc ....i tots transmeten la idea que  el Capitalisme , el Neoliberalisme, ,la Política de mercat, són  sistemes que han fracassat, que cal dissenyar nous sistemes...

AL mateix  temps que tot això està  passant , els politics , el FMI, el BM, els dirigents de la UE i de la ONU, no es donen per assabentats  i continuen de bracet de les companyies multinacionals aplicant mesures en direcció contrària a un possible canvi.

Els impostos  si s’apliquen bé , amb justícia , poden contribuir a preparar aquest canvi necessari, que en la meva opinió no és altra cosa que l’aplicació de la vertadera DEMOCRÀCIA participativa, transparent i dirigida cap al BÉ COMÚ, DE TOTS ELS POBLES DEL MÓN, cosa que possibilitaria reduir les grans diferències existents en el poder adquisitiu dels ciutadans.

No faré una relació exhaustives de tots els impostos, més aviat proposaré algunes maneres de aplicar-los.

A.-Totes les necessitats bàsiques que afecten per igual a tots els ciutadans ,haurien de ser finançades per un impost general , exemple  : La sanitat, La jubilació, L’atur, les mútues obligatoris per accidents , etc...  es tractaria de donar aquests serveis a tota la població per igual , desapareixent, doncs, tots els impostos exclusius per  a cada un  d’aquests conceptes. . Els jubilats tendrien  una pensió que els permetès viure dignament , Qui desitjàs disposar d’unes  entrades superiors  tendria la opció de fer-se una assegurança o desfer-se dels estalvis o patrimoni. . La prestació de l’atur,  la tractàrem al capítol nº7. Aquesta unificació de conceptes suposaria un estalvi important de burocràcia.

B.-   Tots els impostos s’ aplicarien per mòduls  exemple; l’impost del IRPF s’aplicaria segons els ingressos de cada ciutadà, així ; qui  ingressàs el sou mínim interprofessional  no cotitzaria.

Qui ingressàs una quantitat que podria arribar fins al doble del sou mínim interprofessional  tendria una quotització que en podríem dir baixa.
Qui ingressàs  fins 4 vegades el sou mínim, quotitzaria una quantitat que en diríem normal.
Qui ingressàs a partir de 4 a 10 vegades el sou mínim  tendria una quotització alta.  I qui    ingressàs encarà més,  la seva quotització seria quasi del 90 %
L’escalonat podria quedar aixi: 0%,  10%  , 20% 40% , 80%

C.-    L’IVA, grava el consum amb  diferents percentatges segons els productes o serveis on s’hagi d’aplicar, així per exemple: iva reduït sobre l’habitatge, cultura,medicaments,. iva normal o estàndard  sobre la gran majoria d’ articles i serveis  diversos. Desprès seguiria un iva superior i, finalment, un iva de luxe,

Els percentatges podrien quedar així: 6%;  15%  21% i 30%. Naturalment s’hauria d’especificar  clarament  a quin percentatge pertany cada article, no és el mateix comprar una botella de vi de 3€ o comprar-la de 20 €;, com tampoc no és el mateix comprar un cotxe que cubiqui 600 cc que comprar-lo que cubiqui 2000 cc. Etc..

D.-L’impost sobre béns immobles, per una banda s’hauria de tenir en compte si aquests béns compleixen una funció social , en el cas que no fos així; l’impost hauria de ser molt superior per evitar l’especulació.

D’altra banda; seria interessant estudiar si caldria posar un límit a la propietat de béns immobles, o tal vegada introduir la propietat en usdefruit..

 E.-   També hi ha impostos especials que pagam quasi sense témer-nos-en,  com són els que graven els combustibles, el tabac , les importacions que paguen duanes etc.Aquets gravàmens s’haurien d’ aplicar en funció de la pròpia producció, i de les necessitats de consum.

F .-Serveis públics mitjançant empreses públiques . Els serveis públics indispensables ; com l´aigua, l’lectricitat, el transport, la telefonia, i, fins i tot, una banca pública,,  han de ser gestionats  mitjançant empreses públiques , evitant la privatització que sol convertir-se en monopoli ,font de corrupció i refugi de politics desenfeinats

Aquets serveis també poden contribuir en la reducció de diferències, posaré només un exemple: “L’AIGUA”.
Cada habitatge tendria el seu comptador , el preu de l’aigua dependria del consum i del nombre de persones de cada habitatge.
Establint una quantitat d’ aigua, que consideràssim el mínim necessari  per persona i dia , tendríem un primer bloc que seria gratuït per  a tots , un segon bloc de consum  se facturaria a un preu  que en direm baix , un tercer bloc ,al preu “normal” i un quart bloc a preu alt.( si en una vivenda conviuen el pare la mare l’avi i 3 fills, son 6 persones ,si considerem que el mínim necessari d’aigua per persona es de 25 litres,dia, doncs aquesta família disposaria de 6x25=150 litres diaris sense càrrec.

G.—Per aconseguir que  els  impostos i taxes siguin acceptats pels ciutadans , cal en primer lloc que la administració de L’ Estat sigui la primera en la pràctica de  l’ austeritat en la despesa pública,  i sobretot que els serveis donats siguin de qualitat proporcionant als ciutadans el màxim de benestar social possible.,Així temdríem una sanitat i atenció hospitalària de qualitat,disfruitaríem d’un ensenyament obligatori gratuït  també de qualitat .

Transport públic,net,eficient i econòmic. I així podríem seguir enumerant una llista de serveis a la ciutadania que són els que possibiliten viure una vida digna.

H.-Si eliminàssim l’expoli fiscal per part de  l’estat Espanyol, . Si el ciutadà no se sentis motivat i, moltes vegades, necessitat de caure en temptacions de frau fiscal o economia submergida. Si fóssim conscients de l’evasió fiscal i de capital que suposen les multinacionals instal·lades a casa nostra, Si reduíssim la burocràcia i la despesa corrent de les administracions,Si evitàssim duplicitat de funcions .Si eliminàssim les despeses militars i,sobretot, recobràssim la confiança en els politics per la seva honradesa i exemple... Si féssim tot això. Temdríem diners suficients per gaudir de benestar i encara poder ajudar a altres comunitats més necessitades.