Justícia i política penitenciària

                                                           
   La Pau no és cap estat  al qual es pugui arribar a través de la guerra. .Construir la pau és construir un palau prou gran perquè tots els homes s’hi puguin reunir sense haver d’abandonar res dels seus  bagatges.
                                                                                                      Antoine de Sait-Exupéry
                                 

La justícia es l’antesala de la pau. Vivim en un món just?, a jutjar  per les tremendes desigualtats, el nombre de conflictes armats,  etc. està clar que a nivell global vivim en un món en el que la justícia no se sap on és.

 A nivell més proper, l’administració de la justícia és el tercer poder en que es fonamenta la Democràcia. És evident que per ser realment democràtica, s'ha de cercar el sistema perquè sigui elegida pel poble.

 Les lleis surten del parlament, estaria bé que passessin pel poder judicial per referendar-les en el sentit que no contenen cap tret d’injustícia. La justícia de consciència hauria d'estar per damunt de la llei. (Tinguem també clar que la justícia de consciència percebuda solament per l'actor, jamai es pot d'aplicar).

Setmana laboral i horaris

Quan jo vaig començar a fer feina ara fa uns 50 anys  la setmana laboral era de 48 hores després se va reduir a 46 i continuà baixant fins a l’actualitat en què són 40 les hores oficials de treball a la setmana. Aquesta tendència a la baixa  crec que ha de continuar perquè a curt termini se quedi en 36 i més endavant  en 32 hores.

En realitat quan fa 50 anys es treballava 48 hores, nomes feia feina l membre de la família , si tenim en compte que treballen els dos membres de la parella  32 hores cada un , estam parlant que la família treballa  32 x 2   que son 64 hores setmanals . Les feines de casa que abans feia la dona, ara se comparteixen.

Es necessària aquesta reducció d’ hores setmanals  perquè necessitem més temps per dedicar a la família, als amics, a les aficions, a la cultura, l'esport, etc.

Circulació, Zones per a vianants, Aparcaments, Transport públic a Ciutat.

L’objectiu que ens proposam  a mig i llarg termini,  és "peatonitzar" tot el centre de Palma, d’avingudes endins, ,disminuir sensiblement el trànsit de vehicles a tota la ciutat, des de la via de cintura , i fer desaparèixer el dormitori de cotxes en superfície.

Abans de posar en pràctica aquestes mesures caldrà oferir unes infraestructures i condicions que permetin que, a l’hora de fer efectives les propostes,hi hagi alternatives que les faci viables..

Emigració - Inmigració

Des dels principis del temps tant els humans con la majoria d’animals, han omplit el món per la via de l’emigració, a vegades amb esperit aventurer, d’altres cercant aliments o esperant trobar climes més agradables. Algunes comunitats s´assentaven en un lloc que els era propici, d’altres feien un camí d’anada i tornada, segons l’apoca de l’any, eren i són encara pobles nòmades.

Amb el pas dels temps, alguns pobles s’han apoderat de l’espai ocupat posant tanques per animals i frontera a les persones, i això ha donat peu a disputes i conflictes armats.

Transparència, Austeritat, Patrimoni Públic, Millora del rendiment del funcionari.

La Transparència es un altre dels pilars en què s’assenta la Democràcia. Els polítics , els funcionaris i en general tots els que treballen en administracions públiques , es deuen a la ciutadania i cobren en diner públic, per  tant totes les seves accions han de ser completament transparents.

Sobirania, Democràcia, Participació, Partits Polítics, Eleccions.

La sobirania és propietat del poble, sobirania que delega als polítics democràticament elegits per a que l'administrin en benefici del bé comú.

La principal condició que defineix la democràcia és la participació de tot el poble sobirà en els afers de la política. La participació ciutadana no és tan sols votar un pic cada quatre anys.

La democràcia és molt més que la representació per partits.

CRÒNICA DEL PRIMER DESCENS DEL TORRENT DEL GORC BLAU

SA FOSCA

25/26 de julio de 1964

 

Éramos un grupo de scauts que yo dirigía, no éramos ni escaladores ni espeleólogos, simplemente un grupo de excursionistas  que practicábamos todas las técnicas que nos ofrecía la naturaleza.

 Sa Fosca era un mito, circulaban historias fantásticas, se decía que el torrente desaparecía  para volver a aparecer etc. pero lo cierto es que no se sabia de que alguien lo hubiese atravesado. Decidí  intentarlo.